La comunicació sense emoció té un impacte efímer.

El missatge ha de travessar l’altre, l’ha de tocar i ha de generar en ell un canvi positiu.

Entenc per connexió amb l’altre(o amb el públic) aquell fil invisible de contingut emocional que uneix emissor i receptor en qualsevol acte de comunicació de qualitat.

Parlar en públic NO pot ser només una qüestió de tècnica.

Parlem en públic per emocionar (La paraula emoció prové del llatí emovere que significa posar-se en moviment).

Parlem en públic per provocar algun moviment en els altres

L’autenticitat, l’emoció i l’escolta són els ponts que porten a la connexió amb els altres.

El llenguatge, el cos i la veu han d’estar connectats alhora amb l’emoció perquè es produeixi una autèntica connexió amb el públic.

Si el discurs no connecta amb el públic, no existeix.